Desenvolupament de l'educació inclusiva al món.

                              EDUCACIÓ INCLUSIVA ARREU DEL MÓN



     


Em va interessar molt fer una recerca per la xarxa per tal de investigar  i poder recollir dades de  les organitzacions que treballen per una educació inclusiva. D'aquells organismes i grups que fan una gran labor per tal de afavorir l'educaió que te en compte a tots per igual, a reu del món capa cop son més els organismes que treballen per a la inclusió, que aporten informació, que faciliten l'accés tant educatiu com en altres àmbits a aquelles persones que més ho necessiten. Així com indagar en la situació actual de la Inclusió a reu del món.



La exclusió educativa i social son fenòmens creixents tant en els paissos desenvolupats com en els que es troben en desenvolupament. Una de les tendències més fortes de la nova economía es l'augment de les desigualtats, la segmentació espacial i la fragmentació cultural de la població. L'exclusió social  va més en lla de la pobresa ja que te a veure amb la absència de participació en la societat i amb la falta de accés a bens bàsics i a xarxes de benestar social, la qual cosa condueix a un nombre cada cop més elevat de persones a " quedar fora de la societat" i a viure per baix dels nivells de dignitat i igualtat als que tots tenim dret.

Cal plantejar la pregunta de si l'educació està contribuint al desenvolupament de societats més inclusives o , per el contari, está reproduint la exclusió social i generant diferents formes de discriminació a l'interior dels sistemes educatius.

Volia destacar unes dades que e trobat a la xarxa que ens indiquen a nivell mundial com trobem el panorama de la inclusió:

La majoria de paissos adopten tant en les seves polítiques com a les lleis els principis de la Declaració de Educació per a Tots (EPT), però en la practica podem constatar que l'educació  es per a "casi tots" o " per a la majoria" i que els excluids són precisament aquells que mes necessiten d'ella per tal de compensar la seva situació de desavantatge educativa i social.
Segons el informe de seguiment de la EPT al món, encara existeixen 72 mil.lions de nens que no tenen accés a l'educació primaria i 774 milions de jòvens i adults analfabets. La qualitat i equitat de l'educació són assignatures pendents, així com el fet de que encara hi hagi escoles o programes per a les persones amb necessitats educatives especials, de diferents ètnies o de famílies migrants, i molts estudiants no reben un tracte acord a la dignitat humana i en moltes ocasions acaben sent víctimes de la violència física o psicològica.
L'exclusió en educació és un fenomen de gran magnitud que no es limita a aquells que es troben fora de l'escola, l'exclusió també afecta a aquells que trobant-se escolaritzats són segregats o discriminats per la seva ètnia, gènere, la seva procedència social, les seves capacitats o característiques personals i acaben rebent una educació de baixa qualitat.


Per tant, m'agradaria concluir diguen que encara avui en dia queda molt per fer en quant a inclusió es refereix , perque encara existeixen moltíssimes desigualtats, i es cert que cada país pren les seves pròpies mesures davant d'aquest fet i tracta el tema des de diversos punts de vista, però hem de aconseguir que es globalitzi ancara més. Que no quedi estancat, perque el desenvolupament de la inclusió en la nostra societat es un aspecte essencial, un dret universal i s'ha de canviar la mirada del món d'avant la importáncia de la no-exclusió.



ADREÇES D'INTERÉS: INCLUSIÓ AL MÓN


 -Centre for inclusive futures ( policy, organisation & community action learning)

http://inclusion.webplus.net

-Ministerio de educacion cultura i deporte:
https://www.educacion.gob.es/educacion/sistema-educativo/educacion-inclusiva.html

-Tot sobre l'educació inclusiva en América llatina i caribe:

Qué significa
Cómo la definen diversos grupos
Filosofía
Principios
Como Modelo para la Educación Para Todos
Como visión-Modelo de Buenas Prácticas Educativas
Qué requiere
Indicadores de Buenas Prácticas
Cómo se ve un colegio Inclusivo
Referencias

http://www.inclusioneducativa.org

- L'educació al món: http://www.unesco.org

-História de l'educaió inclusiva a España: http://www.ite.educacion.es

-Mesures inclusives portades a terme per un centre:
http://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/1022/1/TFM-B%206.pdf

( Personalment m'ha agradat moltíssim aquest treball de fin de máster de la universitat de Segovia 2012)

Reflexió del llibre QUIET.

              

                               QUIET, den  Màrius Serra.

 

                    

Una obra emotiva que tracta de la historia del propi autor, Márius Serra el qual ens explica l'experiéncia com a pare d'un nen amb pluridiscapacitat. Ens conta diversos moments i anècdotes que va viure amb el seu fill i la resta de la seva família durant set anys. Cal destacar el fet que el seu fill te una encefalopatia greu que  els metges mai van saber definir, per tant aquesta no es tracta d'una  historia simple, ni agradable en molts moments, encara que l'autor ens transmet la seva vivència d'una forma molt entera i amb vitalitat.

Màrius, ens explica amb detall algunes de les situacions angoixants, però també d'altre banda divertides, que ha viscut amb el seu fill el Lluis, al que tots deien Llullu.

L'autor vol compondre un mirall que reflecteixi l'experiència que van viure amb el seu fill. 
El text es sincer, senzill, proper i emotiu.

Cada capítol ens conta una experiència que no ens deixa indiferents, en els quals es pot apreciar l'amor i preocupació, la fragilitat i alhora la fortalesa d'una família bolcada en el seu fill i la seva lluita constant per que prevalguin la dignitat i els drets d'en Llull.
Amb aquest llibre l'autor vol demostrar a la gent que el fet de que una persona pugui néixer amb una malaltia cerebral tan greu com es el cas de Llullu, no l'impedeix pas el fet de tenir una vida com els demès i en Màrius Serra ens mostra aquesta vitalitat i aquesta forma d'enfrontar la vida i de veure la vida dels altres independentment del seu estat físic o psíquic.



L'autor, transmet la seva desesperació envers les situacions que se li presenten, també els sentiments d'impotencia, rabia, i desconsol que produeix veure com el seu fill no podra mai ser com la resta. De fet el somni del pare del Llull havia estat el fet veure al seu fill corrent com qualsevol nen i a la darrera part del llibre, amb el muntatge que varen fer, va aconseguir veure-ho.


Personalment la lectura d'aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre aspectes tant importants com son la igualtat, la comprensió, les ganes, el esforç que hi posen les famílies que es troben en situacions com aquesta, i a l'hora com la societat tristament encara no facilita a aquestes persones i a les seves families les ajudes necesseries de les que haurien de disposar a nivell d'incluisó, de normalització, i d'integració. La societat  hauria de valorar moltíssim mes a les persones amb discapacitats, tenirles mes en compte, incloure-les. Hem d'evitar el transmetre llastima cap a les persones amb discapacitat, i fer comentaris fora de lloc perquè moltes vegades es pensa que si una persona no pot parlar, ni mirar no ens entendrà, ni ens escoltara i aixó es un error.